Ajuntament de Constantí

Rutes > La Ruta del Camí dels Pallaresos

Galeria d´imatges

La Séquia dels Molins


El Molí de Constantí

La ruta comença a la plaça de la Generalitat. Seguint el curs de la séquia trobem el Molí de Constantí, el primer i el més ben conservat de la sèrie de cinc molins que conformaven el conjunt. Datat al voltant del s. XIV, funcionà com un molí fariner fins a finals del s. XIX, quan es transforma i amplia per moldre sofre. Destaquen els escuts de pedra de l’arquebisbe Ènnec de Vallterra i la sala de les moles. Aquest molí es troba en una finca de propietat privada i no és obert al públic.


La Vil·la Romana de Centcelles

Continuant pel camí dels Pallaresos, a esquerra trobem la vil·la romana de Centcelles, el monument més important i emblemàtic de Constantí, que data del segle II d.C. A més de la ineludible contemplació dels extraordinaris mosaics de la cúpula paleocristiana més antiga que es conserva; al voltant de l’edifici principal trobem uns banys que estaven alimentats per una canalització d’aigua que procedeix del Francolí (el Tulcis romà).


El Molí Paperer

Després continuem fins al proper Molí Paperer, força enrunat, però que encara permet distingir l’estructura de l’edifici, amb dos pisos. La seva importància radica en la seva antiguitat i funcionalitat, ja que produí paper des del s. XV fins al s. XIX. És dels pocs molins paperers de les comarques tarragonines.


El Camí Vell de Montblanc

En aquesta alçada trobem l’antiga cruïlla amb el Camí Vell de Montblanc (parcialment desviat, en l’actualitat), un camí reial que antigament unia la costa amb l’interior, ja que comunicava el port de Salou amb Montblanc. Provenia del terme de Tarragona, passant vora Centcelles i el Pont de les Caixes, i dirigint-se cap al terme de la Pobla de Mafumet. Segueix aproximadament el traçat de la via romana que unia Tàrraco (Tarragona) amb Ilerda (Lleida) i Caesaraugusta (Saragossa).


El Molí de Reus

En un tram d’aquest camí, entre el molí Paperer i el molí de Reus, hi destaca la presència d’uns monumentals i centenaris arbres plataners que ens duen fins al tercer dels molins de la séquia, el Molí de Reus, un molí fariner que funcionà des del s. xv fins al s. xix , quan es reconverteix per moldre sofre. A finals del s. xix se li afegeix una màquina de vapor i una fumera a la nau construïda a l’altra banda del camí per treballar com a fàbrica tèxtil. Actualment és de propietat privada i no es permet l’accés públic.


La Sénia

Una mica més enllà trobem una sénia amb la seva bassa que està força ben conservada i permet intuir com s’extreia aigua emprant la força animal.


El Riu Francolí

El camí continua fins al riu Francolí, on resten traces visibles d’una comunitat vegetal de bosc de ribera (pollancres, lledoners, freixes de fulla petita, àlbers i algun om), mentre que a prop del riu i al voltant de les rieres es localitzen els canyars.



Mapa