HISTÒRIA DE CONSTANTÍ

Una breu síntesi

dona (4K)

La fundació de la vila data de molt antic, encara que el primer lloc que fou bastit dins el terme municipal, al segle I de la nostra era, fou la vil·la romana de Centcelles. L'edifici que actualment se'n conserva, així com les sales termals, daten del segle IV.

Les primeres construccions del Constantí actual es dugueren a terme durant el segle XIII. Espàrec de la Barca fou l'iniciador d'obres importants com ara el castell, l'església i les muralles. La vila estava dividida entre la Vila de Dalt - reservada per al senyor - i la Vila de Baix, on edificaven els habitants de Constantí. Amb l'explosió demogràfica de finals d'aquest segle XIII i començaments del XIV s'iniciaren les primeres edificacions particulars a la Vila de Dalt, ultra les de fora del recinte emmurallat, que reberen el nom de Vila de Copons. Les primeres notícies dels carrers de la vila daten del fogatge realitzat l'any 1553. Entre els segles XVII i XVIII apareixen ja noms de carrers que encara són vius en l'actualitat. A finals del segle XIX la vila es dividí en nou districtes municipals, cadascun dels quals comprenia diversos carrers i indrets.

Ja dins el segle XX, es produeix un canvi radical en tots els aspectes durant la dècada dels setanta. A finals de 1973 i començaments de 1974 s'inicia la construcció d'un polígon residencial de promoció oficial conegut avui com Grup Centcelles o Grup Adigsa. La seva construcció representa un canvi substancial per a la vila, tant pel que fa a l'aspecte urbanístic - s'incrementa el nombre de carrers i de places - com en els aspectes econòmic i demogràfic.

Dins la mateixa dècada es produeix un altre fet que també afecta a la vida del municipi: s'inicia el projecte del Polígon Industrial de Constantí, arran de la previsió de creixement de la indústria de Tarragona, del port i de la refineria. La crisi del 1981, que provocà la fallida d'alguns bancs (entre ells el Banc Occidental, propietària de bona part dels terrenys del polígon), n'aturà el seu desenvolupament, fins que, ja dins la dècada dels noranta, s'adjudica al Consorci de la Zona Franca de Barcelona i la constructora IOSA. Actualment, la primera fase (178 Ha) presenta una ocupació quasi del 100%, alhora que s'està treballant en la urbanització i desenvolupament de la segona fase (128 Ha).