Ajuntament de Constantí

Història

Història de Constantí

Les primeres ocupacions humanes del territori que avui comprèn el terme municipal de Constantí daten dels temps de la prehistòria. De períodes més recents existeixen evidències de poblaments ibèrics però són, sobretot, els romans els qui, ja des de l’època republicana, ens han llegat més vestigis a través de la construcció d’una desena de vil•les romanes. La més important d’aquestes vil•les és la de Centcelles i ho és per disposar d’una cúpula decorada amb mosaics del segle IV dC de temàtica paleocristiana.

Amb posterioritat, no trobem dades precises fins a mitjans del segle XII amb el repoblament cristià d’aquesta zona. Sabem de la concessió de franquícies als pobladors de Constantí feta per l’arquebisbe Bernat Tort al 1159. Aquests pobladors s’instal•len inicialment en una zona no localitzada amb exactitud però que podria correspondre als voltants de l’ermita de Sant Llorenç, a mig camí abans d’arribar a La Canonja. Al 1177, l’arquebisbe de Tarragona ordena el trasllat del poble de Constantí al lloc que ocupa actualment.

Al segle XIII, l’arquebisbe de Tarragona, Espàrec Barca, va fer construir el castell, l’església i la muralla, que va dividir el municipi entre la Vila de Dalt, reservada per al senyor, i la Vila de Baix, on edificaven els habitants de Constantí.

Des del primer moment, el municipi va formar part de la Comuna del Camp, una institució amb seu a La selva del Camp, que reunia la majoria dels pobles del Camp per tal de defensar-se dels abusos de la senyoria, perseguir malfactors, defensar-se dels corsaris, distribuir els tributs, etc.

Amb l'explosió demogràfica de finals d'aquest segle i començaments del XIV s'iniciaren les primeres edificacions particulars a la Vila de Dalt, ultra les de fora del recinte emmurallat, que reberen el nom de Vila de Copons. Les primeres notícies dels carrers de la vila daten del fogatge realitzat l'any 1553.

Al mitjans dels segle XVII, la vila va patir el daltabaix de la Guerra dels Segadors, amb el setge i l’ocupació final per part de les tropes del rei Felip IV. Durant la repressió consegüent, el general Juan de Garay ordena la destrucció del castell i de l’església.

A nivell urbanístic, entre els segles XVII i XVIII apareixen ja noms de carrers que encara són vius en l'actualitat. A finals del segle XIX la vila es dividí en nou districtes municipals, cadascun dels quals comprenia diversos carrers i indrets.

Al segle XX, Constantí pateix dramàticament la Guerra Civil. Una setantena de persones perden la vida arran del conflicte (morts al front de batalla, assassinats polítics, deportacions a camps de concentració nazi, etc.). Moltes altres inicien el camí de l’exili i, de vegades, ja no tornaran més.

Ja dins el segle XX, es produeix un canvi radical en tots els aspectes durant la dècada dels setanta. A finals de 1973 i començaments de 1974 s'inicia la construcció d'un barri amb habitatges de promoció oficial conegut avui com Grup Centcelles o Grup Adigsa. La seva construcció representa un canvi substancial per a la vila, tant pel que fa a l'aspecte urbanístic -s'incrementa el nombre de carrers i de places- com en els aspectes econòmic i demogràfic.

Dins la mateixa dècada es comença a construir el Polígon Industrial de Constantí, arran de la previsió de creixement de la indústria de Tarragona, del port i de la refineria.
El creixement industrial fomenta dos processos migratoris remarcables: el primer, amb famílies arribades d’arreu de l’Estat espanyol, i el segon, pels volts del tombant del canvi de segle, d’arreu del món (marroquins, romanesos, argentins, etc.). En l’actualitat, Constantí té més de 6000 habitants.